Nacho Vegas
©Maria Dias
Nacho Vegas amaga els ulls rere les ulleres de sol i contesta a la defensiva la pregunta de si els 'Actores poco memorables' de 'Resituación' (Marxophone, 2014), el seu nou àlbum, són responsables del mal que assola els 'Indefensos'.
Els primers són el catàleg de personatges patètics -un lector de l''ABC' amb perruquí i un titella fet amb un mitjó com a única companyia; una divorciada liberal addicta al vodka i els antidepressius-; els segons, els invisibles protagonistes de l'emotiu tema instrumental amb cordes que obre el disc, i als quals s'intueix que l'asturià el dedica.
"Més aviat els veig víctimes d'un sistema que ens supera a tots i que t'engoleix si no fas res", diu Vegas dels seus 'Actores', entre els quals es cola un autor de cançons llòbregues que es diu Nachín.
"Volia oferir un mosaic de personatges que estan sols, gent vulnerable, probablement alienada. Tots tenim part de responsabilitat, però la meva intenció era mostrar un món ple de gent ferida, no jutjar-los, que és el que m'han dit sobre aquesta cançó. Estic rebent crítiques negatives".
Crida a la unitat
'Resituación' segueix el camí de 'Cómo hacer crac' (Marxophone, 2011), l'EP que incloïa la seva aportació seminal a la Fundación Robo, el projecte col·lectiu de cançó protesta sorgit coincidint amb el 15M.
Però així com la realitat que alimenta les cançons de Vegas s'ha anat fent més hostil, també el seu missatge és més agressiu: "Polvo somos, lo sabemos, y en pólvora nos convertiremos", cita a Asalto, facció literària de Robo, a 'Polvorado'.
És responsable fer una crida a l'acció? "Més que una crida a l'acció és una crida a la unitat -diu Vegas, que s'ha disculpat per portar les ulleres, se les ha tret i ha abaixat les defenses-, a fer una resposta comuna i retornar-los la por que ens estan inculcant".
Lletres dures, acords majors
A l'asturià li agraden els contrastos, i tot i la duresa lírica, 'Resituación' és, pel que fa a la música, un dels seus àlbums més lluminosos. "Tinc com a referent el folk de Woody Guthrie i Pete Seeger, cançons amb lletres molt dures però amb acords majors, perquè aquest contrast els donava molta força".
Ell l'ha buscat amb melodies senzilles i cançons de bressol, i amb un cor popular amb valor afegit -format per dues entitats culturals i socials de Madrid associades a moviments d'esquerra, El Patio Maravillas i Ladinamo- per accentuar "l'aire de celebració que volia que tinguessin les cançons": "No volia que fossin només una protesta".
Guthrie duia el seu eslògan escrit a la guitarra: "Aquesta màquina mata feixistes". Vegas, que dóna molta importància a l'ordre de les cançons als seus àlbums, l'ha manllevat al Patio Maravillas i l'ha posat al bell mig de l'àlbum, a 'Runrún': "Nos quieren en soledad, nos tendrán en común".
Publicado en el blog por Fhara Hernández (México D.F.)
No hay comentarios.:
Publicar un comentario
Gracias por tus comentarios!